Un home mira atentament com el seu gos es pixa damunt d'una sàlvia en un jardí públic. Sabut és que els pixats de gos maten algunes plantes, les flors, la gespa... Era una sàlvia magnífica. Roig intens. Preciosa! La cagarada d'un gos la reculls, la llenças a una paperera, te la pots endur a casa, donar-la a un vianant... però la pixarada d'un gos com te la enduus?
Davant la seva impassibilitat li suggereixo que s'emporti la salvia a casa, que la posi al damunt de la taula de la sala d'estar i que la vagi observant.
-Veurà com, de mica en mica, es va pansint i finalment mor-, li he etzibat.
M'ha mirat amb cara d'estúpid. S'ha quedat igual!
(Fet real a la Plaça de Catalunya. Girona.)
