Ara em diuen que no et puc dir que t’estimo, així, tal com raja, com to he dit sempre, em diuen que t’ho he de dir però sense dir-t’ho, que ho he de fer amb paraules que vulguin dir el mateix, però no amb les que he fet servir sempre. Em diuen que és el mateix que passa amb els pintors, que poden no pintar allò que veuen sinó allò que els suggereixi la realitat.
Si pinto un cirerer,
com et puc fer entendre que el que he pintat és un mussol? Corro el risc,
doncs, de dir-te que t’estimo i que tu entenguis que anirem de vacances al
Carib!, o que entenguis qui sap què...
(A
propòsit de que quan un es vol expressar no cal dir les coses com son sinó
només mostrar-les)
