Fruit de l'experiència adquirida a l'Aula d'Escriptura, la decisió d'escriure ha estat fàcil. Escriure què? sobre què, perquè? Descartat el gènere de ficció, la primera idea fou escriure un dietari. Després, canvi d'idea. El nom era la cosa: notes, papers, quadern... i... Un quadern, una mirada atenta i reflexiva. Una manera de tractar la notícia, el personatge, la ciutat, el dia a dia, la cultura en les diverses formes: una paraula, una frase, una música, una pel·lícula, un llibre... serien els temes.

Una primera part , però, els textos escrits com a exercicis de classe. No seria just no fer-ho, en definitiva són els que m’han donat peu a escriure.

dilluns, 22 de juny del 2015

SOLITUD


Va pensar que la seva estada en un altre lloc li seria profitosa. Trencar amb els hàbits, amb el dia a dia. Canvi de lloc per viure-hi, de veïns, de feina, de costums. S’ho repetia una i altra vegada com per convèncer-se a si mateix. S’havia submergit en una rutina progressiva. Sense il·lusió per res: la feina, els amics, la...

Per què, de sobte, es feia tantes preguntes? Per què el molestava que es preocupessin d’ell?... Tot havia canviat. No es cuidava. Els seus amics, sobretot les seves amigues, s’ho preguntaven. Sempre elegant, gens ostentós, s'havia anat deixant... De sobte sempre vestit igual. Dies i dies. Trist. Capcot. Absent.

Ja no el lligava res allí. Els amics, cansats d'intentar animar-lo, havien renunciat. Era com donar cops de cap a una paret. Se n'adonava. Intentava respondre. No se’n sortia. La decisió estava presa: marxaria i ho deixaria tot: la feina, la parella, de la que no n’havia parlat amb ningú, ni en volia parlar, els amics...

Va viure un temps en un petit poble, tranquil. Suficient per notar algun canvi. Gent nova. Amics nous. Feina nova. Tot per intentar trobar el desllorigador a la seva situació. No va acabar d’aconseguir-ho. No podia endevinar el perquè de la seva apatia i de la pèrdua d'interès per tot. No es sentia deprimit, no! El que havia decidit ho havia fet en plena lucidesa.

Sense respostes, no va tornar a la seva ciutat. Literalment va desaparèixer. En el moment de la decisió va escriure a la seva llibreta: "La solitud no és estar sol, la solitud és sentir-se sol", i va subratllar sentir-se sol.
(De l’experiència viscuda per un amic)